El domini de l'aire

Madrid-Pirineus-Barcelona



El domini de l'aire



El dissabte passat, abans que es fes fosc, van arribar a Barcelona alguns oficials anglesos, pilots d'aviació, acompanyats d'uns quants curiosos i periodistes. Havien sortit de Madrid, el mateix dia, a les quatre de la tarda. Sembla ser que, després de passar per Saragossa, por sobre Saragossa, els aeronautes van perdre el rumb, es van extraviar i no van sortir del seu error fins trobar-se molt a prop dels Pirineus. Imaginem la enorme contrarietat que una pèrdua d'aquesta índole, a ser possible, hauria causat als viatgers, no ja d'una antiga diligència o d'una caravana en automòbil, sinó d'un tren exprés. Pels nostres excursionistes no va tenir cap importància. A l'adonar-se que estaven desorientats, es van orientar millor, van donar mitja volta, van canviar el rumb, van donar la esquena al Pirineu i, al declinar la tarda descendien a l'aeròdrom de Barcelona, tranquil·lament, amb temps de sobres per rentar-se i prendre l'aperitiu abans de posar-se a la taula.
Una pèrdua tan simple és, al meu entendre, molt més significativa que les complicades pèrdues del bolxevisme. Aquests passaran sense exercir cap influencia decisiva en el món; aquell quedarà com a signe de una transformació radical i incalculable de la humanitat. Voleu saber quin aspecte tindrà el món de demà? Fixeu-vos en els homes que volen amb serenitat i no en els que pateixen malsons sagnants. Passada la guerra, el lema universal no serà el "bolxevisme" com molts creuen, sinó "aviació".
No sé per què --el perquè de les pures intuïcions no se sap mai- jo mai he cregut en la possibilitat de que el bolxevisme aconsegueixi envair Europa sencera, submergint-la sota una onada de cruenta barbàrie. He tingut dubtes, pors i fins i tot alguns moments de desconfiança respecte a la cordura europea. Però sempre he acabat per desfer la idea de que el bolxevisme, mentre no es compliqui amb altres gèrmens menys exòtics, aconseguiria propagar-se per les terres occidentals, fora del mig singularisme d'on va brotar. El bolxevisme no m'ha semblat mai que contingui un microbi com el de la grip, tan dúctil i assimiladís que acaba de donar la volta al món. Més aviat l'he jutjat com una d'aquelles lepres llunyanes, orientals, monstruoses, però impotents ja per vèncer la immunitat a Europa.
El record de la Revolució francesa, ha servit como un espantall al bolxevisme. La imaginació dels homes i la seva facultat previsora tendeixen fàcilment a forjar analogies inexactes entre allò passat i allò actual. Una d'elles ha estat la comparació del bolxevisme amb la Revolució francesa. En realitat i descartant incidents externs, res tenen que veure una i una altra. La Revolució francesa va ser como un forat obert bruscament cap a l'avenir del món. El bolxevisme no es més que una espantosa liquidació d'un passat espantós. La Revolució francesa va ser un fenomen universal, el bolxevisme, examinat en el seu fons, no es més que una commoció localista. Abans de produir-se el seu esclat, la consciencia i la intel·ligència franceses de 1789 eren les més clares, diàfanes, cultivades i influents del món; la consciència i la intel·ligència de Rússia, en l'instant de la seva explosió, eren i continuen sent les més tèrboles, míseres i estancades d'Europa. Ni el malestar del poble, ni els errors polítics, ni la debilitat del govern, ni les doctrines desoladores, ni la concupiscència de les classes privilegiades serveixen per si soles per explicar l'alçament de la Revolució francesa amb el seu inaudit vigor i la seva incomparable influència. Per damunt de tot això hi va haver, a més a més, una idealitat transcendental i decisiva, que unes vegades es va desviar del seu propi sentit i unes altres va quedar parapetada en la maldat de les passions humanes, però que finalment va aconseguir solucionar-se en una apoteosis transformadora del món. El malestar del poble, la inoperància i els crims polítics, la corrupció dels grans I el fracàs guerrer són suficients, en canvi, per a explicar per complet el bolxevisme de Rússia. Els camperols russos no saben res del món ni d'ells mateixos. Tenen gana i van ser delmats inútilment en la guerra: res més. La idealitat que ara aparenten es una pura mixtificació; és l'engrut ideològic que els ha estat imposat per uns quants intel·lectuals fanàtics convertits en dictadors cruels. I, és possible que les grans i cultes nacions vencedores, ni la mateixa Alemanya, tot I la seva clara derrota, s'inoculin la febre asiàtica d'un poble de serfs afamats governats per un grup de visionaris del deliri? No. El bolxevisme no serà la resultant sinó tan sols un episodi accidental i local de la guerra.
La propera transformació del món no hem de buscar-la en la immensitat tenebrosa de Rússia, sinó en la clara immensitat dels cicles. Aquells homes que en el transcurs d'una sola tarda, només en quatre hores, van sortir de Madrid volant, es van remuntar fins a dos mil metres d'altura, van passar sobre Saragossa i, després de permetir-se el luxe de extraviar-se fins als voltants dels Pirineus, van tenir encara més mitjants i temps suficient per venir a fer l'aperitiu a Barcelona abans d'asseure's aa sopar; aquests homes i les seves meravelloses aventures ens donen indicis del que serà, properament, la vertadera revolució que ha portat la guerra. Vindrà la pau, s'oblidaran lentament les passades tortures. El muerto al hoyo, el vivo al bollo. Les indústries tornaran a començar amb una major empremta el seu gegantí esforç per fer la vida cada vegada més vertiginosa i complicada. Hi haurà excés d'energies, ànsies insaciables de gaudir, renovació i augment de totes les activitats en tota la humanitat, tal com passa en els organismes vius després de les grans crisis i les convalescències. D'aquí uns quants anys, molt pocs, potser veiem aliances internacionals ara inconcebibles i fraternitzacions ara inverosímils. I seguirem així, progressant indefinidament, fins que Déu vulgui tornar a recordar-nos la nostra misèria i la nostra insignificança.
Mentrestant, res impedirà que la travessia de l'Atlàntic sigui qüestió d'hores; que els aires es quallin d'aus i nas gegantines transportant una multitud apresurada; que, de nit, el cel bategui amb l'incessant fulgurar dels fars, projectors, llanternes i colossals semàfors; que el cap de la novíssima escola de música alemanya doni, durant alguna lluna plena, la primera audició de la seva Simfonia Sideral, en la terrassa de un zepelin flotant immòbil flotant a sis mil metres d'altura, sobre la immensitat de l'Oceà i entre el torbellí circumdant I arrobador dels astres; i que un pobre viatjant de comerç, surtit de Barcelona a les nou del matí, després de dinar a París, berenar a Brusel·les i sopar a Londres, torni abans de mitjanit a la seva humil llar del carrer de Petritxol i, a l'anar a dormir, cansat de tantes ascensions i tants descensos, abrumat per haver recorregut en un sol dia tants territoris i pobles diversos, doni un petó als seus fills adormits --sense la menor sospita de que puguin ser víctimes d'una altra catàstrofe encara superior a la que acaba de patir la humanitat, per no haver sabut adonar-se de que tot progrés material es nociu sinó va acompanyat del progrés de l'ànima.



GAZIEL