miércoles, 28 de febrero de 2007

Fidel Castro i George Bush anuncien l'annexió de Cuba als Estats Units

Després d’un mes de negociacions, el líder cubà i el president dels Estats Units van fer públic l’acord en una roda de premsa a L’Havana

Fidel Castro i George Bush anuncien l’annexió de Cuba als Estats Units

Subtítol 1: El líder caribeny serà el nou governador del que, en dos mesos, serà el cinquanta-unè estat del país nord-americà

Subtítol 2: Raúl Castro, germà del líder comunista, no accepta l’acord i anuncia la seva dimissió com a General Màxim de les Forces Armades cubanes


Fidel Castro, Comandant en Cap de Cuba, i George Bush, president dels Estats Units, van signar ahir un acord mitjançant el qual Cuba serà el cinquanta-unè estat del país nord-americà i Fidel Castro en serà el governador en funcions. L’acord entrarà en vigor d’aquí dos mesos, quan el Congrés dels Estats Units, de majoria republicana, aprovi l’acord. D’aquesta manera, ambdós líders posen punt i final a un projecte que va començar fa dos anys quan Castro va acudir al ranxo texà de Bush en una visita no oficial.
Després de dos anys d’intensa relació i d’un mes d’intenses negociacions telefòniques, els líders d’ambdós països es van reunir ahir a la capital cubana per acabar de discutir l’acord i fer pública la seva decisió als mitjans de comunicació de tot el món. En una roda de premsa de més de tres hores de durada i amb més de 200 periodistes acreditats, Castro i Bush van fer pública la seva satisfacció per l’acord i van prometre “un govern d’entesa, diàleg i cooperació”. “ Serà un plaer estar al servei de Bush i dels Estats Units. Sens dubte, aquesta decisió beneficiarà enormement a tot el poble cubà” va declarar el líder caribeny, que també va assegurar que tot i la seva ideologia comunista, no tindrà cap problema en adaptar-se al sistema federal nord-americà. Per la seva banda, George Bush va dir que “ha estat una decisió molt meditada que, sens dubte, enfortirà al país i a la seva gent”.
El germà del líder comunista i General Màxim de les Forces Armades cubanes, Raúl Castro, va fer pública en la mateixa roda de premsa, la decisió de presentar la seva dimissió al no estar d’acord amb la decisió acordada. “Mai em sotmetré a cap govern nord-americà. No compteu amb mi per aquest nou projecte, me’n vaig!” va exclamar exaltat el número dos del govern comunista cubà.
L’acord d’annexió contempla que el nou estat nord-americà tindrà els mateixos drets i deures que la resta d’estats. Així doncs, Castro actuarà de governador en funcions fins que es tornin a convocar eleccions.

Jordi Arcos Garcia

viernes, 23 de febrero de 2007

La dificultat d’anar contra “els bons de la pel·lícula”

Avantítol: Memòria històrica, catalanisme, herois i màrtirs coaviten en la darrera obra d'Enric Vila emmascarats sota la figura de Lluís Companys

Titular: La dificultat d’anar contra “els bons de la pel·lícula”

Subtítol: Lluny de plànyer als perdedors, Enric Vila dóna una bufetada a la figura de Lluís Companys tot analitzant-ne el seu comportament






El 28 de juliol de 2006 el Consell de Ministres va aprovar la Llei de la Memòria Històrica en virtut del compromís que va adquirir el president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero. Però que implica aquesta llei? El retorn dels ‘papers de Salamanca’ a Catalunya? El reconeixement a les persones que van ser víctimes del franquisme? Condemnar als vencedors i plànyer als vençuts? Doncs no. Més enllà d’aquestes mesures de caire populista, s’han de tractar per igual ambdós bàndols: vencedors i vençuts.
Qui té el valor d’indagar sobre aquells que, en temps passats, van arribar a ser màrtirs o herois (o almenys això pretenien) d’un país? El periodista i historiador català Enric Vila analitza la figura de Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya i autor de la mítica frase que va dir poc abans de ser executat a Montjuïc: “Assassineu un home honrat. Per Catalunya!!!”. Frase de cara a la galeria, sens dubte. Resulta difícil analitzar des del catalanisme un personatge que compta amb el beneplàcit de gran part del catalanisme, i més encara, desmitificar-lo tot indagant en la seva personalitat, vida i obra. Es corre el risc de ser acusat d’anticatalanista i/o ‘convergent’ com a mínim. Però, tant mal fa la veritat? Siguem justos, si som valents per revisar i condemnar totes les representacions del franquisme, fem-ho també amb aquells que van ser represaliats. Perquè el fet d’haver fet oposició al règim no garantitza el cel, ni la mitificació ni la glòria eterna. Així doncs, si volem revisar la memòria històrica fem-ho bé i no tinguem por en indagar sobre els que, a priori, podrien ser considerats “els bons de la pel·lícula”. Precisament la seva meticulositat i el rigor de la seva obra a unificat a la crítica, que més enllà de fer judicis de valor polítics, enalteix el seu treball. Les crítiques de diaris tan dispars com l'Avui o El Mundo així ho demostren. Fins i tot la estrident i "super-republicana" Pilar Rahola valora la seva obra. I això que Companys no resulta molt ben parat, que diguem.
Igual que la religió, la figura d’aquests pseudoherois ens evoquen una sèrie de sentiments que sovint tendim a relacionar amb el bé i el mal. A priori, són el model a seguir i criticar-los no està ben vist. El codi deontològic del catalanisme inclou el manament de "veneraràs als qui han mort per Catalunya sempre". Enric Vila li dóna una bufetada a aquest manament i al que això implica, i fins i tot es permet el luxe de tenir la crítica al seu favor.








Jordi Arcos Garcia

jueves, 22 de febrero de 2007

Títol, avantítol i subtítol

Títol: Detingut un home quan es disposava a robar un piano

Avantítol: L’acusat es va colar al Palau de la Música amb una acreditació de premsa falsa i fent-se passar per reporter de la revista Rolling Stones

Subtítol 1: Els Mossos d’Esquadra el van capturar quan intentava baixar el piano per l’ascensor del Palau

Subtítol 2: El lladre va declarar que volia emportar-se el piano arrossegant-lo pel carrer amb una corda per després regalar-se’l a la seva filla en motiu del seu dotzè aniversari


Títol: Samuel Eto’o ficha per la Unió Esportiva Guissona

Avantítol: El camerunès decideix defensar els colors de l’equip segarrenc per ajudar-lo a mantenir la categoria i nega que la seva marxa hagi estat motivada pel seu enfrontament amb Rijkaard i Ronaldinho

Subtítol 1: El nou equip d’Eto’o és l’últim classificat de Regional Preferent, el més golejat i el menys golejador

Subtítol 2: L’entrenador del Guissona, Francisco Maya, diu que el crack africà s’haurà de guanyar el lloc en l’onze titular


Títol: Bush retirarà les tropes d’Iraq en dos setmanes

Avantítol: Després de quatre anys d’ocupació, els soldats podran retornar al seu país després de la inesperada decisió del president nord-americà

Subtítol 1: Alguns assessors del líder texà asseguren haver-lo vist “en estat de embriaguesa” poc abans d’anunciar la seva decisió

Subtítol 2: La Secretària d’Estat dels Estats Units, Condoleezza Rice, nega les afirmacions dels assessors i diu que la que anava beguda era ella


Títol: Steven Spilberg i Santiago Segura dirigiran la quarta entrega de Torrente

Avantítol: Sorprenent decisió del popular director nord-americà, que co-dirigirà la darrera entrega de les aventures del detectiu espanyol més famós de tots els temps

Subtítol 1: Segura va oferir 1.000 euros a Spilberg per comptar amb la seva col·laboració i el nord-americà va acceptar l’encàrrec a l’instant, assegurant que era el somni de la seva vida

Subtítol 2: Brad Pitt, Angelina Jolie, Isabel Pantoja y Julián Muñoz seràn els protagonistes de la nova pel·lícula, que estarà ambientada en la presó malaguenya d’Alhaurín de la Torre

Títol: Fidel Castro anuncia l’annexió de Cuba als Estats Units

Avantítol: Recuperat ja de la seva malaltia, el líder comunista cubà va anunciar l’acord d’annexió en presència d’Evo Morales i Hugo Chávez

Subtítol 1: Castro afirma que “ha estat la millor decisió que he pres mai”

Subtítol 2: Raúl Castro, germà del líder cubà, assegura que el seu germà s’ha begut l’enteniment i anuncia que utilitzarà les armes per tal de que Cuba no passi a formar part dels Estats Units




Jordi Arcos Garcia