La dificultat d’anar contra “els bons de la pel·lícula”

Avantítol: Memòria històrica, catalanisme, herois i màrtirs coaviten en la darrera obra d'Enric Vila emmascarats sota la figura de Lluís Companys

Titular: La dificultat d’anar contra “els bons de la pel·lícula”

Subtítol: Lluny de plànyer als perdedors, Enric Vila dóna una bufetada a la figura de Lluís Companys tot analitzant-ne el seu comportament






El 28 de juliol de 2006 el Consell de Ministres va aprovar la Llei de la Memòria Històrica en virtut del compromís que va adquirir el president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero. Però que implica aquesta llei? El retorn dels ‘papers de Salamanca’ a Catalunya? El reconeixement a les persones que van ser víctimes del franquisme? Condemnar als vencedors i plànyer als vençuts? Doncs no. Més enllà d’aquestes mesures de caire populista, s’han de tractar per igual ambdós bàndols: vencedors i vençuts.
Qui té el valor d’indagar sobre aquells que, en temps passats, van arribar a ser màrtirs o herois (o almenys això pretenien) d’un país? El periodista i historiador català Enric Vila analitza la figura de Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya i autor de la mítica frase que va dir poc abans de ser executat a Montjuïc: “Assassineu un home honrat. Per Catalunya!!!”. Frase de cara a la galeria, sens dubte. Resulta difícil analitzar des del catalanisme un personatge que compta amb el beneplàcit de gran part del catalanisme, i més encara, desmitificar-lo tot indagant en la seva personalitat, vida i obra. Es corre el risc de ser acusat d’anticatalanista i/o ‘convergent’ com a mínim. Però, tant mal fa la veritat? Siguem justos, si som valents per revisar i condemnar totes les representacions del franquisme, fem-ho també amb aquells que van ser represaliats. Perquè el fet d’haver fet oposició al règim no garantitza el cel, ni la mitificació ni la glòria eterna. Així doncs, si volem revisar la memòria històrica fem-ho bé i no tinguem por en indagar sobre els que, a priori, podrien ser considerats “els bons de la pel·lícula”. Precisament la seva meticulositat i el rigor de la seva obra a unificat a la crítica, que més enllà de fer judicis de valor polítics, enalteix el seu treball. Les crítiques de diaris tan dispars com l'Avui o El Mundo així ho demostren. Fins i tot la estrident i "super-republicana" Pilar Rahola valora la seva obra. I això que Companys no resulta molt ben parat, que diguem.
Igual que la religió, la figura d’aquests pseudoherois ens evoquen una sèrie de sentiments que sovint tendim a relacionar amb el bé i el mal. A priori, són el model a seguir i criticar-los no està ben vist. El codi deontològic del catalanisme inclou el manament de "veneraràs als qui han mort per Catalunya sempre". Enric Vila li dóna una bufetada a aquest manament i al que això implica, i fins i tot es permet el luxe de tenir la crítica al seu favor.








Jordi Arcos Garcia