El periodista de Poblenou va patir un infart cerebral la matinada del diumenge que no va poder superar
Mor Josep Maria Huertas Claveria, degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya
Huertas va ser un abanderat del periodisme ‘compromès’ i va treballar en els diaris més representatius de Catalunya
Va ser empresonat durant més de vuit mesos pel règim franquista degut a un article que anava en contra de l’exèrcit
Mor Josep Maria Huertas Claveria, degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya
Huertas va ser un abanderat del periodisme ‘compromès’ i va treballar en els diaris més representatius de Catalunya
Va ser empresonat durant més de vuit mesos pel règim franquista degut a un article que anava en contra de l’exèrcit
El periodista i degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Josep Maria Huertas Claveria (1939-2007), va morir la matinada del diumenge a l’Hospital Clínic de Barcelona degut a un infart cerebral que no va poder superar. Fa unes setmanes va patir una intervenció quirúrgica, després de la qual van sorgir complicacions que creia haver superat.
Huertas va sentir des de jove la vocació de periodista. Fill del també periodista José María Huertas Ventosa, va superar les dificultats econòmiques que el van afectar a ell i a la seva mare. Va estudiar al Col.legi de Sant Miquel, va ser militant de les Joventuts d'Acció Catòlica i des del 1963 va seguir els cursos de l'Escola de Periodisme. Abanderat del periodisme compromès a Catalunya i format en un ambient d’obrerisme catòlic, Huertas es va iniciar en el món del periodisme col·laborant al setmanari ‘Signo’. Tot seguit va treballar en nombrosos diaris catalans, tals com 'El Correo Catalán', 'Tele/Exprés', 'El Periódico de Catalunya', 'Diari de Barcelona', 'Avui' i 'La Vanguardia', i va dirigir les revistes ‘Oriflama’ i ‘Quatre Cantons’. Actualment, ja jubilat, col.laborava a La Vanguardia i a l’Avui. Barcelona, els seus barris i la seva gent van ser l’eix principal de la seva obra.
Un reportatge al diari ‘Tele/Exprés’, que afirmava que hi havien dones de militars que regentaven prostíbuls, li va costar ser jutjat per un Consell de Guerra i ser empresonat a la presó Model de Barcelona. Amb el suport incondicional del periodisme progressista barceloní, va ser condemnat a dos anys de presó per injúries a l’exèrcit, encara que només va complir-ne vuit mesos i vint dies degut a la mort de Franco i la posterior amnistia.
Huertas va veure reconeguts els seus mèrits democràtics amb una de les primeres Medalles d'Honor de Barcelona. Va col.laborar amb els alcaldes Serra, Maragall i Clos i va ser el mestre de moltes generacions de periodistes. El seu últim servei a l’ofici va ser accedir al deganat del Col.legi de Periodistes.
Centenars de persones --periodistes, polítics i veïns, especialment del Poblenou-- van passar el dilluns a la tarda pel tanatori de Sancho de Ávila per donar l’últim adéu a un periodista que entenia la seva professió com a una “militància constant”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario