Agustí Centelles, "un caçador d'imatges"

El Palau de la Virreina acull des del 3 de novembre i fins al 17 de març l’exposició fotogràfica «Centelles. Les vides d’un fotògraf. 1909-1985» que repassa la trajectòria tan professional com personal del reporter gràfic català. L’exposició compta amb més de tres-centes fotografies d’Agustí Centelles (1909-1985): unes dues-centes setanta il·lustren la seva activitat com a periodista gràfic, i una quarantena, la de fotògraf industrial i publicitari.
Però, qui era Agustí Centelles? “Utilitzant les seves pròpies paraules, ell era un caçador d’imatges capaç de captar l’instant precís” declarava al setmanari cultural Presència el comissari de l’exposició, Miquel Berga. “És un avançat a la seva època, un home amb les coses clares i amb una tècnica molt bona” afirmava un visitant a la exposició que no arribava als quaranta anys. “Un testimoni d’excepció, un abanderat de la veritat” declarava el seu acompanyant.
Durant la Guerra Civil espanyola, Centellas va estar permanentment en actiu. Els bombardejos de Lleida durant el mes de novembre de 1937, la destrucció de Belchite, l'evacuació de ferits després d'un bombardeig a Barcelona en 1938, les trinxeres i els retrats de combatents són moltes de les escenes copsades per Centelles durant el conflicte espanyol. El 19 de juliol de 1936, un fotografia seva on es veia la Guàrdia d’Assalt, parapetada darrere un cavall ensangonat, fent front a la insurrecció lleial a Franco a Barcelona, es va convertir en un símbol popular contra l’aixecament franquista i li va donar un cert prestigi internacional, ja que va ser la foto de portada de la revista francesa Paris-Soir i de la nord-americana NewsWeek.
Centelles va treballar des del bàndol republicà i la seva significació política el va obligar a exiliar-se a França en 1939, on va passar diversos mesos primer en els camps de concentració de les platges del Rosselló i després, en el camp de concentració de Bram. Quan va ser lliure, va estar treballant a Carcassona durant més de cinc anys com ajudant d’un fotògraf local. Quan va tornar a Espanya li va ser denegada l’autorització per a tornar a exercir el fotoperiodisme, i així, obligat a reinventar-se, va iniciar una nova etapa com a fotògraf industrial i publicitari.
Una mostra dels treballs de fotògrafs contemporanis de Centelles com Joan Fontcuberta i Gervasio Sánchez, les valoracions personals del cineasta David Trueba i del fotògraf Kim Manresa així com recreacions audiovisuals signades per Quelic Berga i Maite Ninou completen l’exposició sobre el fotògraf català.


La recuperació dels negatius

Durant la reclusió al camp de concentració de Brams, Centelles va crear un estudi fotogràfic casolà que li va servir per revelar totes les fotografies que allà va fer. Dos maletes amb una Leica i més de sis mil negatius el van acompanyar durant tota la seva estada a l’exili. Quan va ser alliberat, es va establir durant més de cinc anys a la localitat francesa de Carcassona. El gener de 1944, arran d’unes detencions de companys republicans fetes per la Gestapo, Agustí Centelles va decidir tornar a Catalunya deixant ben amagats a França els negatius de totes les seves fotografies. “Centelles no guardava els negatius pel seu valor artístic, sinó per seguretat, ja que podien ser proves mortals de necessitat per a moltes persones” declarava Miquel Berga al setmanari Presència. L’any 1976, després de 32 anys sense els seus negatius, Centelles va decidir tornar a Carcassona per recuperar-los, els va camuflar per a poder passar la frontera i gràcies a això, avui podem gaudir de la seva obra completa.